Taula Rodona pels 50 anys d'Escola Ginesta

Taula Rodona pels 50 anys d'Escola Ginesta

 El proper divendres 12 de maig a les 17:30h tindrà lloc a l'escola una taula rodona amb el tema "Escola Ginesta, 50 anys d'escola pública"

Els participants seran:

Maite Castelló: mestra de l'escola i ex-directora de l'escola.
Toni Marrugat: mestre jubilat i ex-director de l'escola.
Juanjo Rubira: ex-alumne de l'escola.
David Linares: ex-alumne de l'escola i actual pare d'alumna.
Pau Torres: Actual director.

Després de la taula rodona tindrem preparat un pica-pica i una visita turística per l'escola.
També tindrem uns plafons amb les fotografíes de l'exposició de "La Sala" per si us la vau perdre!


Imatge de la fornada del curs 67-68 de l'Escola Ginesta



Sopar 50 aniversari

Sopar 50 aniversari

2 de maig 2017, 11:09 publicada per Albert Velasco   [ actualitzat el 9 de maig 2017, 11:33 per Jaime Hidalgo ]

Com ja sabeu aquest any la nostra escola es troba de celebració. Celebrem el cinquantè aniversari de l’escola i, després de tot un seguit d’activitats commemoratives, volem concloure amb un gran sopar de cloenda. El sopar tindrà lloc el proper 30 de juny, a les 20’30h al pati de la nostra escola. A més  a més del sopar podrem gaudir de música en directe i més sorpreses! Famílies, mestres i alumnes actuals i antics; i demés amics i amigues de l’escola resteu tots convidats i convidades a compartir aquest moment tan especial!

El sopar té un preu de 20€ per adults i 10€ per nens/es (fins a dotze anys).
Podeu comprar els tiquets a la secretaria de l’escola.
Moltes gràcies i animeu-vos!

www.google.cat

'Escola Ginesta. 50 anys d'escola pública'


Publicat a L'EIX
Redacció Vilanova i la Geltrú 14-03-2017 12:55
 
Mig segle d'escola pública

L'escola Ginesta de Vilanova es trasllada al centre d'art La Sala en el seu 50 aniversari

Divendres s'inaugura l'exposició fotogràfica 'Escola Ginesta. 50 anys d'escola pública'


Aquest divendres 17 de març, a les 18 h, s'inaugura al Centre d'Art Contemporani LA SALA l'exposició realitzada amb motiu de la celebració del 50è aniversari de la creació de l'Escola Ginesta.
L'escola Ginesta naixia en un moment convuls i en plena dictadura. Fa 50 anys obria les seves portes l'escola pública Arquebisbe Armanyà, posteriorment va anar alternat el nom amb el de Barriada Tacó, i ja a l'any 2000 va passar a anomenar-se com la coneixem ara.
Des de la seva fundació ha estat una escola lluitadora, treballadora i defensora de l'heterogeneïtat, la multiculturalitat i la igualtat d'oportunitats. Un centre i una comunitat educativa amb inquietuds, participant de la recerca i la innovació, i sent pionera en la integració de diferents projectes i avenços.
Ara l'Escola Ginesta vol compartir el material que reflecteix cinquanta anys plens d'anècdotes, treball, esforç i molta il·lusió. La mostra fa un repàs a partir d'objectes, fotografies i documentació d'aquest mig segle d'escola.
L'exposició està organitzada per l'Escola Ginesta i es podrà visitar a la Sala Oberta del Centre d'Art fins al 16 d'abril de 2017.


La Ginesta 2016


El centre s’ha convertit en un dels que rep més sol·licituds d’inscripció 

 , Vilanova i la Geltrú | 21/10/2016 a les 16:00h


 Pau Torres i Cristina León, aquest dimecres a l'Escola Ginesta | Fèlix Pascual

L’any 1966, entre el Tacó i l’Armanyà, va obrir les seves portes una escola que passava a ser el segon centre educatiu públic de Vilanova. Al Grupo Escolar, ara Pompeu Fabra, se li sumava un centre que des d’aleshores no ha parat d’evolucionar i, històricament, ha sabut sobreposar-se a les limitacions a base de dedicació i estima per la feina feta. El que va començar com a Colegio del Arzobispo Armañá, va convertir-se en l’Escola del Tacó i des de 2004 és l’Escola Ginesta. Un canvi de nom no exempt d’alguna polèmica en el seu moment, però que ha servit perquè es visualitzi millor l’obertura del centre cap a tota la ciutat. Avui dia la Ginesta ha crescut molt, tant en instal·lacions com en nombre d’alumnes. La demanda també és major i el centre, un dels que cada any rep més sol·licituds de matriculació, ha passat de 300 a 450 alumnes.

La Ginesta és, juntament amb l’Arjau, l’única escola de Vilanova que el departament considera Centre d’Educació Educativa Preferent. Això els ha permès mantenir la sisena hora, que va desaparèixer de l’ensenyament públic amb una de les onades de retallades. Aquesta etiqueta, que històricament se’ls va assignar per la seva llunyania del centre de la ciutat i pel gran percentatge d’alumnat que no tenia el català com a llengua materna, continua vigent gràcies a la lluita que des del centre s’ha dut a terme per mantenir-la. Toni Marrugat, exprofessor i director del centre ja jubilat, reivindica que “si quan una cosa funciona te la treuen, potser deixa de funcionar igual”. A cap CAEP no li interessa perdre aquesta etiqueta, ja que li representa més recursos. Marrugat recorda haver sentit molta gent del barri que deia que baixava al pueblo quan s’apropava al centre de la ciutat. Sens dubte, en origen es tractava d’una escola de l’extraradi de la ciutat. Ara, gent d’arreu lluita per dur-hi els fills.

Aquesta escola amb mig segle d’història ha estat pionera en molts aspectes. Quan van començar a ensenyar anglès a tercer i quart, no disposaven de cap document oficial on registrar les qualificacions perquè la llei no contemplava l’assignatura. I ara també ofereixen francès com a llengua estrangera per als alumnes que tenen una competència més alta en les altres llengües.

Ja van ser dels primers a introduir l’anglès a classe generant els seus propis recursos i Maite Castelló, professora i exdirectora (ho va ser durant les obres d’ampliació), destaca que “ara també som un dels centres que incorporen el programa CLIL, que consisteix a impartir una assignatura convencional en anglès”. Aquest aprenentatge integrat de llengües estrangeres, que duen a terme des de l’àrea artística, actualment l’apliquen a cinquè i a sisè.

El canvi de nom del 2004 va portar una mica de cua. No tothom el va entendre, com tampoc el canvi de la porta d’entrada. L’escola va perdre el Tacó del seu nom i algunes persones del barri no ho van entendre. Però el sentit comú es va imposar. No es tractava de cap renúncia als orígens, sinó de deixar clar que el centre s’adreçava a tota la ciutat. I la nova entrada, des de la rambla  Pep Ventura, és més còmoda i segura que la de l’avinguda Vilafranca. Des que l’àrea d’influència per a la matriculació és zona única, no tenia sentit limitar el nom a un barri.

“El projecte educatiu és el que mou ara la majoria de pares a l’hora de matricular els seus fills”, apunta el director Pau Torres, que afegeix que bona part de l’èxit del centre es deu al fet que “tots tenim molt clar que volem fer una escola per a tots, de qualitat i sempre s’ha aprofitat la bona feina anterior”. Aquests darrers anys l’escola ha fet un pas més  en les noves tecnologies. Amb Marrugat es va dotar les aules de pissarres digitals i sota la direcció de Torres, entre d’altres, s’ha modernitzat de la gestió interna i la comunicació per Internet amb les famílies.

A l'edició en paper del DIARI DE VILANOVA d'aquest 21 d'octubre es publica un ampli reportatge, que incorpora entrevistes a diversos protagonistes de la història del centre.
 
Alumnes del segon curs de la història del centre Foto: Arxiu Escola Ginesta

50 anys d’escola

18 oct. 2016, 10:57 publicada per Albert Velasco a
 http://www.escolaginesta.cat/curs-2013-2014/noticies/50anysdescola
 
Ara fa cinquanta anys, en un moment convuls i en plena dictadura, obria les seves portes l’escola pública “Arquebisbe Armanyà”. A alguns de vosaltres us resultarà familiar i a la resta, els joves i no tan joves, no tant. Segurament si us diem que posteriorment va anar alternant aquest nom amb el de “Barriada Tacó” ja sereu més els que l’identificareu. Finalment, l’any 2.000, va passar a anomenar-se com la coneixem ara, Escola Ginesta, la nostra escola i la de tots i totes.
Al llarg d’aquests cinquanta anys moltes coses han canviat, però l’essència de la nostra escola continua sent la mateixa. Des de la seva fundació ha estat una escola lluitadora, treballadora, defensora de la heterogeneïtat, la multiculturalitat i de la igualtat d’oportunitats per a tots i totes. Un centre i una comunitat educativa amb inquietuds i ganes, estant sempre al peu del canó,  participant de la recerca i la innovació, sent sempre pionera en la integració de diferents projectes i avenços.
En un principi l’escola va néixer per donar resposta a les necessitats educatives del barri, però amb els anys ha evolucionat molt fins a estar totalment integrada a tota la ciutat, participant dels principals esdeveniments i rebent amb els braços oberts alumnat i famílies de tots els racons de Vilanova.
Per aquest motiu volem compartir amb tots i totes que aquest any estem de celebració, fem cinquanta anys, cinquanta anys plens d’anècdotes, treball, esforç i molta il·lusió.
Cinquanta anys que celebrarem amb tot un seguit d’activitats com conferències, exposicions, taules rodones, diades i una gran festa final. Cinquanta anys que volem compartir, com sempre, amb tots vosaltres. Us hi esperem!

logo

50 aniversari (2017)

Hola a todos, como ya sabréis, el año que viene se cumplen 50 años de la inauguración del Colegio y estaría bien celebrarlo haciendo algo especial, a la espera de noticias y sugerencias os mando muchos recuerdos.

Bienvenidos a vuestro blog




Foto: curso 67-68
Hola a todos, como quedamos aquí esta la página a través de la cual, los ex alumnos y profesores del Colegio Tacó, (actualmente C.E.I.P. Ginesta), podremos estar más en contacto y compartir todas las cosas que queramos, fotos, historias, recuerdos, etc.
También nos podrá servir para posibles quedadas o cualquier cosa que se os pueda ocurrir...
He creado una dirección de correo al que podréis mandar cualquier comentario, fotos o vuestras cartas y ¿por que no? vuestras sugerencias.
Espero que os guste, poco a poco podemos ir haciendo esta página mas completa e interesante.
La fiesta del 40 Aniversario de nuestro Colegio, una fiesta estupenda no creeis....
Quiero felicitar al colegio, a su director, a los profesores y a todos vosotros que asististeis por haber hecho posible este encuentro que ademas de emotivo, nos ha hecho revivir unos días que fueron inigualables, muchas gracias a todos.

Mandar vuestros sugerencias a esta dirección

E-Mail: exalumnosdeltaco@gmail.com

Nota:
- Hacedme llegar las fotos que tengáis para publicarlas.
- La mejor manera de que todos conozcan esta pagina es el boca a boca, pasar la voz a los ex alumnos y profesores que conozcáis, y animarlos a participar.
- Los que no asististeis a la "cena-fiesta", hacedme llegar vuestros datos para teneros informados de cualquier novedad, me enviáis un correo con:
Nombre, apellidos, dirección, población, teléfono, e-mail y año de nacimiento, así iremos aumentando la lista de ex alumnos.

Tarjeta de Ex alumnos

Si quieres dar a conocer la página a mas ex alumnos, aquí tienes un ejemplo de tarjeta para que recuerden la dirección, puedes copiarla varias veces en tu editor y después imprimirla. espero que os sea útil.




tot emoció

Publicat al Diari de Vilanova el 15 de juny de 2007

M. Providència Garcia i Segarra

Tot emoció

Aquesta setmana s’han celebrat els 40 anys de l’escola Ginesta.
Dilluns vàrem poder escoltar la conferència
Canvia la societatcanvia
l’escola,
a càrrec de Jaime Carbonell, director de Cuadernos de Pedagogia, que va fer un interessant recorregut per la història de l’educació en el nostre país. A continuació es va fer la inauguració de l’exposició fotogràfica per
part del director de Serveis Territorials, Sr. Camil Fortuny, qui ja coneixia molt bé l’Escola ja que havia estat inspector de la nostra zona anys enrere, i la regidora d’Educació, Míriam Espinàs. El moment més emotiu va tenir lloc dimarts, amb una trobada d’exalumnes en una taula rodona a càrrec d’antics membres del Centre que s’intitulà “Els records de la meva escola”. Hem de comentar que només 15 persones havien confirmat la seva assistència, però, quan va arribar l’hora, el gimnàs-teatre del Col·legi es va omplir a vessar, es van ocupar totes les cadires i se’n van anar a buscar a les classes moltes més, i encara es van quedar moltes persones dretes. La taula estava formada per representacions molt variades. A més del seu director i ànima: l’Antoni Marrugat; el conserge de tota la vida: José Antonio Egea; el primer president de l’AMPA, Sr. Mateo i mestres d’anys enrere: com l’Eugenio; també hi havia alumnes: la Magda Bandera, la Laura Marín, el Raül Maigí, el
Paco... representant els/les mestres actuals: la Maite; membres de l’associació de veïns: l’Alfredo Villa i Juan José Rubira, que també havien estat alumnes del centre, i jo mateixa, com a mestra antiga. En el transcurs de l’acte es varen dir moltes coses que van entusiasmar les persones que hi érem. Ja ho dic al començament, “tot emoció”, … es va comentar que va ser la primera escola de Vilanova que va anar a esquiar a la neu, … i també, l’any 1978-79, els/les alumnes del Tacó varen cantar al Palau de la Música Catalana. Amb quina emoció ens explicaven aquests detalls les persones que ho van viure. En un ambient molt emotiu, cadascú va anar comentant les seves vivències. Va ser molt divertit sentir explicar aventures, jocs, la manera com tot es vivia des del punt de vista del mestre/a i dels/de les alumnes. No van faltar els records a les persones que, havent treballat entre nosaltres, ens han deixat i les persones que estan patint alguna malaltia que els ha apartat d’aquest món tan entranyable com és el de l’educació. L’escola Ginesta (nom preciós), per a molts sempre serà el de Tacó, lloc on s’han viscut experiències i hem gaudit de debò. Hem d’agrair al claustre de mestres actual; molts dels seus components ja hi eren des de fa més de 30 anys, la seva feina, ja que encara que l’Escola s’ha fet gran, manté el caliu d’aquella primera època. Ah! i no puc deixar de comentar el sopar de divendres passat a la pista d’hoquei, acte que aplegà més d’un centenar de persones entre exalumnes, pares, mares i mestres, vam gaudir d’un menjar cuinat a la pròpia escola, tot acabant amb un ball amenitzat per l’orquestra Paradís. Un cop finalitzats tots els actes tothom s’hi trobava bé. Es feien grupets i no marxaven del Centre. Crec que ja estem esperant celebrar els 50!

en un bon moment

Publicat al Diari de Vilanova el 01 de juny de 2007

L’escola Ginesta arriba als 40 anys

“en un bon moment”

L’escola Ginesta ha complert aquest curs els 40 anys. El que va ser el segon col·legi públic de la ciutat ha patit una important transformació als darrers anys. Ara, diu el seu director, Antoni Marrugat, està en un bon moment: hem fet molta feina i tirem endavant. La setmana vinent, l’aniversari se celebrarà a l’escola, amb els que hi són ara i amb els que hi han pasta durant aquestes quatre dècades. La Escuela Graduada Arzobispo Armanyà s’obria el curs 1966/67 amb sis unitats. Amb els anys, el centre va anar canviant de nom –fins al definitiu Ginesta de l’any 2001– i van ser necessàries ampliacions de l’edifici el curs 72/73 i al 1977, i, finalment, al 2000 comença l’última reforma, que l’ha dotat d’un nou parvulari i d’espais com la biblioteca, el menjador o les aules específiques per al desenvolupament de totes les assignatures. Aquest estiu s’abordarà la consolidació del pati, amb noves pistes poliesportives, una obra molt reivindicada. Quedaran cosetes per fer en un edifici pensat fa 40 anys, però el canvi és substancial, com ens ho comenten cada cop que vénen exalumnes, comenta Marrugat. Consolidada ja com a escola de dues línies, des del claustre també s’ha avançat en el projecte pedagògic. El CEIP Ginesta posa l’èmfasi, de fa anys, en l’ensenyament de les llengües estrangeres: introdueix l’anglès als quatre anys, i al cicle superior els alumnes tenen l’opció de fer els primers passos en francès. El centre participa en diversos programes educatius, com el PuntEdu de dinamització de les biblioteques escolars; a l’Agenda 21 Escolar treballant, en el seu cas, el reciclatge i amb hort al pati, i aviat podrà potenciar més l’observació i l’experimentació dels alumnes gràcies a l’Aula de Ciència que està equipant la Generalitat. Serà també de les primeres escoles a Vilanova a disposar d’Internet a cada aula, propostes, totes, que ajuden a fer una escola que està al dia.

inicis de l'Escola Ginesta

Publicat al Diari de Vilanova el 6 de juliol de 2007

FRANCESC PUIG ROVIRA

40 anys de l’Escola Ginesta

La commemoració del 40é aniversari de l'Escola Pública Ginesta, comentada abastament al Diari, em porta a recordar alguns aspectes dels seus orígens, en els quals vaig tenir ocasió d'intervenir. Entre 1961 i 1967, vaig ser regidor, encarregat de les qüestions d'ensenyament. Les necessitats escolars de Vilanova eren greus, les dificultats per fer‑hi front notables, i l’interès de les autoritats locals i supralocals, relatiu.
Encarar els problemes escolars va ser una de les preocupacions del meu pas per l'Ajuntament. L'única escola pública existent, l’actual Pompeu Fabra (llavors José Antonio), construïda des de 1936 i inaugurada el 1941, atenia un nombre d'alumnes superior a la seva capacitat.
Al nord de Vilanova hi havia a principis de la dècada de 1960 dos barris bastant definits. El primer era el del Tacó, nascut de manera anàrquica i incontrolada cap al 1949, com un barri de casetes autoconstruïdes, situat fora del nucli urbà. L’Ajuntament va actuar ben aviat perquè no s'expansionés i per posar un cert ordre en el traçat dels elementals carrers. Cap al 1960, hi vivien unes 200 famílies, que no gaudien de cap servei. El segon era el nucli Arquebisbe Armanyà, construït per l’Obra Sindical del Hogar, del franquisme, amb 350 habitatges, inaugurat el desembre de 1960. Tampoc no gaudien de cap servei. Encara que amb retard, l’escola va ser un dels primers. De les construccions escolars se n'encarregava la Delegació a Barcelona del Ministeri d'Educació. L’Ajuntament havia de cedir un terreny i promoure l’expedient.
No recordo quina era la procedència del terreny que es va cedir. Llavors es va desestimar l’adquisició del que era veí del cementiri, de dimensions més grans, tot considerant que el veïnatge era poc adequat per a una escola; uns anys més tard, va canviar el criteri. Cedit i acceptat el terreny, va començar la tramitació administrativa: encàrrec del projecte des del Ministeri, aprovació i supervisió, subhasta, adjudicació, execució de les obres, recepció de l’edifici, creació de l’escola, nomenament dels mestres, etc. Cada uns dels tràmits podia encallar‑se amb gran facilitat; en vaig fer un seguiment acurat per tal d'evitar‑ho, especialment en les últimes fases, sovint amb dificultats inesperades.
El curs 1964‑1965, és a dir dos anys abans, atesa la manca d’escoles i que aquesta encara no estava degudament encarrilada, es van habilitat provisionalment i amb rapidesa sis aules a la tercera planta de l’únic grup escolar existent, ja saturat d'alumnes, amb el propòsit de tancar‑les quan s'obrís el nou. El curs 1966‑1967 aquestes aules no es van clausurar; seguien essent necessàries. El problema escolar havia esdevingut més greu.
L’escola nova ‑la segona escola pública de Vilanova- pogué entrar en funcionament el curs 1966‑1967. Si ja havia tingut un retard en els passos inicials de l’expedient, molt fàcilment s'hauria pogut demorar l’acabament un o dos cursos, sense cap solució alternativa.
L’escola tenia sis classes o graus, tres de nois i tres de noies. Llavors als centres escolars se'ls donava noms de personatges locals o polítics. Vaig actuar subtilment perquè s'optés per un personatge local.
El primer proposat va ser Manuel de Cabanyes, però es va preferir reservar‑lo per a l’Institut de Batxillerat que ja s'estava construint, i es va optar pel de l'Arquebisbe Armanyà, el mateix que el grup d'habitatges sindicals. En alguns dels primers documents figura el nom de Barriada del Tacó, o Tacó‑Armanyà, amb el qual es va iniciar el tràmit de l’expedient.
Per començar les classes el curs 1966‑1967, calia tenir mestres i que l’edifici estigués moblat. Es va aconseguir que en el nomenament dels mestres no es produïssin retards. Tots els nomenats eren interins, amb una excepció, Carme Batlle, mestra vilanovina que exercia en una plaça amb propietat en una vila del Penedès; ella tenia interès en tornar a Vilanova, en el seu marit era professor a l’Escola Industrial. Vàrem aconseguir que des de la Inspecció d'ensenyament se li reconegués l'anomenat dret de consort com a mèrit preferent per al trasllat. Carme Batlle va ser la directora el primer curs.
Per al mobiliari, l’adjudicació del Ministeri no arribava a temps. Per suplir‑ho, l'Ajuntament va adquirir una partida de mobiliari nou i va recuperar i reparar mobles d'altres escoles que ja s’havien abandonat per vells. El subministrament procedent pel Ministeri es va demorar. El solar de l’Escola no estava tancat ni ben anivellat. Etc. l’escola estava prevista per a 40 alumnes per classe. El primer curs se'n van matricular 312, és a dir una mitjana de més de 50 per classe. L'activitat docent va començar en unes condicions precàries, però hauria estat pitjor que no hagués començat. Vaig seguir diàriament les vicissituds fins al gener de 1967 en què vaig cessar com a regidor.
El curs 1967‑1968 s'hi va traslladar un mestre veritablement vocacionat, que ja exercia des de feia alguns anys a Vilanova, Antonio Lacasa Pardinas; durant bastants anys va fer de director. Era un mestre dinàmic, d'un tracte espontani, exigent i eficaç. Hi va estar fins a la jubilació. De la seva actuació ja no en vaig ser testimoni personal.
Al cap d'uns anys, l’Escola es va ampliar i s'hi van fer millores internes. El solar va ser vallat i condicionat per a l’esbarjo dels alumnes. El curs 1972‑1973 es va inaugu­rar un edifici nou, molt més ben concebut que el primer, que va permetre duplicar la capacitat. Era regidor de Cultura Pasqual Ferrer Soler, que es va dedicar amb tenacitat a les escoles públiques. En el període de democràcia municipal es van fer millores notables en els serveis d'aquesta escola.
Han passat 40 anys. Els alumnes actuals són fills, o potser néts, dels que van estrenar l’escola. El nom ha canviat, d'acord amb el criteri dels temps nous; el de Ginesta, que porta des de l’any 2001 és un exponent d'aquest canvi. Els temps són diferents, tanmateix millors.
En celebrar els 40 anys de l’escola mereixen un record totes aquelles persones, en especial els mestres, que s'han esforçat en què el centre escolar hagi tingut l’evolució favorable que ha tingut, que cada any hagi estat millor que l’anterior.

Foto en banderin

Hace tiempo que tenia ganas de ver una foto de la que nos hacían allá por el 67-68 que iba en un banderín, y por fin me han hecho llegar una de esas fotos, para darle mas emoción no voy a decir el nombre del alumno.... si lo reconocéis mandar un comentario con su nombre, si en unos dias nadie lo reconoce, entonces lo pondré....

estaría bien dar un premio a quien lo supiera, jajaja, pero no tenemos presupuesto para eso.



Jutjat de guardia

PREGUNTAS Y REPUESTAS HECHAS EN JUICIOS.
SON TOTALMENTE VERÍDICAS.

Se han publicado en la revista que edita el Colegio de Abogados de Madrid. (Sin duda la mejor es la última.)

Pregunta:¿Estaba usted presente cuando le tomaron la foto?

Pregunta:¿Estaba usted solo, o era el único?

Pregunta:Fue usted, o su hermano menor, quien murió en la guerra?

Pregunta:¿Él le mató a usted?

Pregunta:¿A que distancia estaban uno del otro los vehículos en el momento de la colisión?

Pregunta:Usted estuvo allí hasta que se marchó ¿no es cierto?

Pregunta: Doctor, ¿cuántas autopsias ha realizado usted sobre personas fallecidas?
Respuesta: Todas mis autopsias las realicé sobre personas fallecidas.

Pregunta: Cada una de sus respuestas debe ser verbal, ¿de acuerdo?. ¿A que escuela fue usted?
Respuesta: Verbal. (Risotadas y comentarios jocosos en la sala)

Pregunta: ¿Le dispararon en medio del follón?
Respuesta: No, me dispararon entre el follón y el ombligo.

Pregunta: ¿Recuerda usted la hora a la que examinó el cadáver?
Respuesta: La autopsia comenzó alrededor de la 8:30 p.m.

Pregunta: ¿El Sr. Pérez Tomilla estaba muerto en ese momento?
Respuesta: No, estaba sentado en la mesa preguntándome por que estaba yo haciéndole la autopsia. (El Sr. Juez tiene que imponer orden en la sala, el alboroto es tremendo, se escuchan carcajadas por todas partes)

Pregunta: Doctor. ¿Antes de realizar la autopsia, verificó si había pulso?
Respuesta: No.
Pregunta: ¿Verificó la presión sanguínea?
Respuesta: No
Pregunta: ¿Verificó si había respiración?
Respuesta: No
Pregunta: Entonces es posible que el paciente estuviera vivo cuando usted comenzó la autopsia?
Respuesta: No
Pregunta: ¿Cómo puede usted estar tan seguro, Doctor?
Respuesta: Porque su cerebro estaba sobre mi mesa, en un tarro.
Pregunta: ¿Pero podría, no obstante, haber estado vivo el paciente?
Respuesta: Es posible que hubiera estado vivo y ejerciendo de abogado en alguna parte.

nascuts abans del 75

Dedicado a las personas que nacieron antes de 1975.


La verdad es que no se como hemos podido sobrevivir.
Fuimos la generación de la "espera"; nos pasamos nuestra infancia y juventud esperando.
Teníamos que hacer "dos horas de digestión" para no morirnos en el agua, dos horas de siesta para poder descansar, nos dejaban en ayunas toda la mañana del domingo hasta la hora de la comunión, los dolores se curaban esperando.
Mirando atrás, es difícil creer que estemos vivos:
Nosotros viajábamos en coches sin cinturones de seguridad y sin airbag, hacíamos viajes de 10-12 h. con cinco personas en un 600 y no sufríamos el síndrome de la clase turista. No tuvimos puertas, armarios o frascos de medicinas con tapa a prueba de niños.
Andábamos en bicicleta sin casco, hacíamos auto-stop, mas tarde en moto, sin papeles.
Los columpios eran de metal y con esquinas en pico.

Jugábamos a ver quien era el más bestia.
Pasábamos horas construyendo carros para bajar por las cuestas y solo entonces descubríamos que habíamos olvidado los frenos.
Jugábamos a "txorro, morro, pico, tallo, ke" y nadie sufrió hernias ni dislocaciones vertebrales.
Salíamos de casa por la mañana, jugábamos todo el día, y solo volvíamos cuando se encendían las luces de la calle. Nadie podía localizarnos. No había móviles.
Nos rompíamos los huesos y los dientes y no había ninguna ley para castigar a los culpables.
Nos abríamos la cabeza jugando a guerra de piedras y no pasaba nada, eran cosa de niños y se curaban con mercromina y unos puntos. Nadie a quien culpar, solo a nosotros mismos.
Tuvimos peleas y nos "esmorramos" unos a otros y aprendimos a superarlo.
Comíamos dulces y bebíamos refrescos, pero no éramos obesos. Si acaso alguno era gordo y punto.
Compartimos botellas de refrescos o lo que se pudiera beber y nadie se contagio de nada.
Nos contagiábamos los piojos en el cole y nuestras madres lo arreglaban lavándonos la cabeza con vinagre caliente.
Quedábamos con los amigos y salíamos. O ni siquiera quedábamos, salíamos a la calle y allí nos encontrábamos y jugábamos a las chapas, a coger, al rescate, a la taba..., en fin, tecnología punta.
Íbamos en bici o andando hasta casa de los amigos y llamábamos a la puerta.

! Imagínense ! sin pedir permiso a los padres, y nosotros solos, allá fuera, en el mundo cruel !Sin ningún responsable! ¿Como lo conseguimos?
Hicimos juegos con palos, perdimos mil balones de fútbol.
Bebíamos agua directamente del grifo, sin embotellar, y algunos incluso chupaban el grifo.
Íbamos a cazar lagartijas y pájaros con la "escopeta de perdigones", antes de ser mayores de edad y sin adultos !DIOS MÍO! En los juegos de la escuela, no todos participaban en los equipos y los que no lo hacían, tuvieron que aprender a lidiar con la decepción.
Algunos estudiantes no eran tan inteligentes como otros y repetían curso...
!Que horror, no inventaban exámenes extra!
Veraneábamos durante 3 meses seguidos, y pasábamos horas en la playa sin crema de protección solar ISDIN 15, sin clases de vela, de paddle o de golf, pero sabíamos construir fantásticos castillos de arena con foso y pescar con arpón.
Ligábamos con las chicas persiguiéndolas para tocarles el culo, no en un Chat diciendo ":)" ": D" ": P".
Tuvimos libertad, fracaso, éxito y responsabilidad, y aprendimos a crecer con todo ello.
Si tú eres de los de antes...

! Enhorabuena !

Pasa esto a otros que tuvieron la suerte de crecer como niños.