tot emoció

Publicat al Diari de Vilanova el 15 de juny de 2007

M. Providència Garcia i Segarra

Tot emoció

Aquesta setmana s’han celebrat els 40 anys de l’escola Ginesta.
Dilluns vàrem poder escoltar la conferència
Canvia la societatcanvia
l’escola,
a càrrec de Jaime Carbonell, director de Cuadernos de Pedagogia, que va fer un interessant recorregut per la història de l’educació en el nostre país. A continuació es va fer la inauguració de l’exposició fotogràfica per
part del director de Serveis Territorials, Sr. Camil Fortuny, qui ja coneixia molt bé l’Escola ja que havia estat inspector de la nostra zona anys enrere, i la regidora d’Educació, Míriam Espinàs. El moment més emotiu va tenir lloc dimarts, amb una trobada d’exalumnes en una taula rodona a càrrec d’antics membres del Centre que s’intitulà “Els records de la meva escola”. Hem de comentar que només 15 persones havien confirmat la seva assistència, però, quan va arribar l’hora, el gimnàs-teatre del Col·legi es va omplir a vessar, es van ocupar totes les cadires i se’n van anar a buscar a les classes moltes més, i encara es van quedar moltes persones dretes. La taula estava formada per representacions molt variades. A més del seu director i ànima: l’Antoni Marrugat; el conserge de tota la vida: José Antonio Egea; el primer president de l’AMPA, Sr. Mateo i mestres d’anys enrere: com l’Eugenio; també hi havia alumnes: la Magda Bandera, la Laura Marín, el Raül Maigí, el
Paco... representant els/les mestres actuals: la Maite; membres de l’associació de veïns: l’Alfredo Villa i Juan José Rubira, que també havien estat alumnes del centre, i jo mateixa, com a mestra antiga. En el transcurs de l’acte es varen dir moltes coses que van entusiasmar les persones que hi érem. Ja ho dic al començament, “tot emoció”, … es va comentar que va ser la primera escola de Vilanova que va anar a esquiar a la neu, … i també, l’any 1978-79, els/les alumnes del Tacó varen cantar al Palau de la Música Catalana. Amb quina emoció ens explicaven aquests detalls les persones que ho van viure. En un ambient molt emotiu, cadascú va anar comentant les seves vivències. Va ser molt divertit sentir explicar aventures, jocs, la manera com tot es vivia des del punt de vista del mestre/a i dels/de les alumnes. No van faltar els records a les persones que, havent treballat entre nosaltres, ens han deixat i les persones que estan patint alguna malaltia que els ha apartat d’aquest món tan entranyable com és el de l’educació. L’escola Ginesta (nom preciós), per a molts sempre serà el de Tacó, lloc on s’han viscut experiències i hem gaudit de debò. Hem d’agrair al claustre de mestres actual; molts dels seus components ja hi eren des de fa més de 30 anys, la seva feina, ja que encara que l’Escola s’ha fet gran, manté el caliu d’aquella primera època. Ah! i no puc deixar de comentar el sopar de divendres passat a la pista d’hoquei, acte que aplegà més d’un centenar de persones entre exalumnes, pares, mares i mestres, vam gaudir d’un menjar cuinat a la pròpia escola, tot acabant amb un ball amenitzat per l’orquestra Paradís. Un cop finalitzats tots els actes tothom s’hi trobava bé. Es feien grupets i no marxaven del Centre. Crec que ja estem esperant celebrar els 50!